DORMIR EN UN ARMARI: LA MODA EUROPEA DE L’EDAT MITJANA

Els llits armari o box-bed es va originar a finals del període medieval, en alguns llocs es van utilitzar fins ben entrat el segle XX, cosa que té sentit ja que els freds hivern de la zona nord d’europea i les deficients fonts de calor; provinents de la llenya, feien molt difícils i austeres les condicions de vida sobretot de la classe menys acabalada del moment.

Vegem com eren i per què tornen a estar en auge.

 

En què consistien aquests llits?

A moltes cases rurals d’Escòcia, França i parts dels Països Baixos i el Regne Unit, la gent dormia en aquests llits que eren essencialment grans armaris de fusta amb un llit a l’interior i portes o cortines per tancar mentre dormies. Alguns llits armari eren mobles independents; uns altres es van construir en buits i es van adjuntar a lestructura de la casa. Fins i tot de vegades; tenien diversos pisos. Al seu interior hi havia prestatgeries on guardaven tota mena d’objectes; des de l’orinal fins als objectes més valuosos.

 

Però, perquè dormien d’aquesta manera?

A banda de la privadesa, el petit espai tancat del llit guardava extraordinàriament la calor corporal i mantenia la persona que dormia abrigada durant l’hivern. També és possible que els llits oferissin algun grau de protecció contra intrusos, especialment llops i altres animals, que podien haver entrat a la casa. S’ha suggerit que els camperols mantenien els seus fills dins dels armaris mentre treballarien al camp.

 

 

La gent dormia mig asseguda en un armari de fusta tancat, al contrari que actualment que dormim totalment estirats. D’una banda; s’estalviava espai, però també es pensa que tenien la superstició que estirats estaven trucant a la mort.

Us imagineu com seria dormir a l’estiu?

 

 

Avantatges i desavantatges de la box-bed

Els llits armari se situaven; sovint, en petits espais contra la paret de; per exemple, una sala d’estar o una cuina, ia les granges podien ser a la part superior o estables. Aquests estaven separats entre si per parets de fusta, les entrades al front estaven tancades amb portes o cortines.

La barreja d’olors en aquestes condicions estava garantida!

D’aquesta manera es podien construir a qualsevol lloc de la granja, a l’habitació, la cuina o l’estable, no calia un dormitori separat. Cal pensar que en aquella època podien viure fins a 20 persones de la mateixa família a cada casa, de manera que el confort no era la prioritat. I pel que sembla; la higiene tampoc.

 

Encara que aquest tipus de llits al camp va continuar sent increïblement popular, les grans ciutats van conèixer el somier del llit. Al llarg del segle XIX es va fer cada cop més popular, principalment per la seva comoditat. Els matalassos ja no eren de palla rígida i es podia dormir totalment estirat.

A més les xinxes i la manca de ventilació el convertien en un lloc insà i va propiciar les infeccions i malalties.

Perquè van ser tan populars durant tant de temps?

Segons l’Encyclopedia of Cottage, Farmhouse and Villa Architecture and Furniture “En algunes parts del país les portes dels llits es fixen per dins amb perns, o tenen un cadenat per subjectar-les per fora; perquè una persona que se’n vagi al llit, amb tot el seu tresor al seu voltant a les prestatgeries circumdants, pugui assegurar-ho mentre dorm a la nit, o sortint a treballar durant el dia, tancant les portes”.

 

 

La box-bed; finalment, es va convertir en un moble de moda, i fins i tot les cases més grans amb diversos dormitoris i sense una necessitat urgent de privadesa, van començar a tenir-los. Molts ebenistes del segle XVIII van dissenyar caixes-llits secrets disfressades d’armaris o aparadors, o amagades darrere de files de prestatgeries i calaixos.

 

 

Els llits amb caixa van caure en desús a partir del segle XIX a causa de la preocupació creixent per la higiene i l’aire viciat, però a moltes parts d’Escòcia, la pràctica de dormir en llits amb caixa va continuar fins ben entrat el segle XX.

Com eren els matalassos?

Hi va haver un temps en què els matalassos, pels insectes que pul·lulaven al seu interior i la floridura que els envaïa, representaven un malson més abominable que els seus pitjors somnis. La palla, les fulles, les agulles de pi i els joncs, tots farcits d’origen orgànic es podrien i allotjaven una quantitat impressionant de xinxes i puces.

 

Més tard van arribar els matalassos de llana, plomes o crinera animal que mantenien allunyats floridures i bacteris i transpiraven molt millor. El llit era un curiós lloc de socialització, molt diferent del que ara coneixem. Era habitual que dormissin junts els membres de la mateixa família, el senyor amb els seus criats o la dama amb les seves donzelles. Als convidats se’ls feia un lloc perquè pernoctessin al llit comú, com a prova de deferència i distinció amb l’hoste a qui es volia honrar.

 

Per què ara s’han posat tan de moda aquest tipus de llits?

Gràcies a l’arribada de dispositius moderns com ara radiadors i escalfadors elèctrics, els llits armari ja no són una necessitat al nord d’Europa. Però la forma persisteix, i hi ha un lloc on és particularment benvinguda: en un apartament tipus estudi.

 

Foto: Maison Global

La calor ara no és tan preocupant (i cap de nosaltres està realment preocupat pels llops), però tot i així és molt agradable tenir una mica de privadesa al llit. Compleix gairebé totes les funcions d´un dormitori separat, mentre que només ocupa tant espai com un llit normal.

 

Atès que l’espai habitable es torna cada cop més valuós a mesura que més persones es muden a les àrees urbanes, el llit tancat podria ser una solució elegant per crear privadesa en un apartament molt petit.

 

I tu què en penses? una bona opció per a petits apartaments o una reculada a temps menys confortables?

Fuentes: Maison Global, www.betternights.nl, www.amusingplanet.com, www.nationaltrust.org.uk, www.apartmentherap.com.